domingo, 26 de febrero de 2012

Rooster's ashes

(Text de la cas en anglès)
In the outskirts of a city, specifically in an suburban area of a country which name doesn`t matter rumours were spreading of a modernized house, where a woman lived about 30 to 35 years old and who was dedicated to painting.
It was told that she lived alone separated from the rest of the world and her paintings were never exhibited, although she by herself was convinced of a bright future and only her most intimate friends had ever got the chance to see her works of art with their own eyes.
The real name of that woman was never known. Everybody knew her by a strange pseudonym: the spirit of the gray deer. If you ever strolled by her house during the night you could observe the silhouette of two big, green and fluorescent eyes evoking the antlers of a ruminant animal.
Some people said that this woman lost in her world, had bought a piece of land to grow a number of tiny animals though avoiding to end up in a total and absolute madness.
Some scared neighbours said that this was again one of her incomprehensible work art of and realized only to draw attention to herself.
But nobody really dared to observe it with attention. Until today.
Up to now this was all the data that I had gathered during my investigation.
But the facts weren`t really fitting.
Although her art had never been sold, right now I was holding an original piece in my hands.
It seemed it had been left in some corner of the  auctioneers and nobody of the staff knew exactly how it finally reappeared.
With some fine brush-strokes the title said Harmaa Deer- gray deer.
My name is Enikki Virtanen, I study journalism and my hobby for art auctions I inherited from my dead uncle dead 4 years ago.
This is what I tell to the majority of wealthy people who ask themselves: - What is a young guy like this doing here.
Well without thinking too much about it I ended up falling in love with this painting.
The drawing is quite simple showing a cartoon of a man dressed like rich entrepreneur, behind the American flag with a monotonous background in emerald green.
But what definitively caught my attention was a frightening mask of a rooster which the person on the painting was wearing as his head.
I felt the intense frustration that this face was mocking not only of me but of all the guests in that room.
During the auction I was informed this picture was denominated The Joker Cock”, the rooster joker.
In this very moment I understood that this was all a game. I needed to get my hands on more painting of Harmaa Deer to solve the secret of the ghost.
Therefore I got ready to take the car to follow up the few clues that my investigation had drawn up so far, with the excuse to find something useful for my article.
Porvoo, was the town next to her house, and about 50 km from the capital.
[….], somewhat later I stood in front of her supposed house.
Truly it was as modern as I had read gray stone walls and wood, and some plants, the typical single-family house, without any mystery.
Although it seemed to be abandoned, not by the state of the house in itself, but because during the day time it seemed to be uninhabited.
Immediately I recognized the small work shop where the so called crazy woman of the deer’s worked in her spiteful works of art, the like I had under my arm in that moment.
To be polite I preferred to knock at her door and to present myself as an expert interesting in art, that by chance dad come across her paintings.
I would only need a short interview some pictures to understand everything.
Nobody opened. But when I turned the knob I was able to enter without problems. It was not necessary to turn on lights to see that in the background were two wooden doors being the entry to the hall where the clarity was sufficient to see.
The corridor was full of closets where there were nothing else but hundreds of shoes.
I entered the next door on the left, it seemed to be a storage room with a collection of ancient articulated dolls, all of them seemed to belong to the same collection.
While I strolled along I saw one doll that surprised me. It had empty eyes. But paying further attention to it I noticed that there was something inside. By removing the head I discovered a burned card with a deer on it.
There had to be more cards around the house, and I continued looking.
My investigation was fortunate until arriving at the hall.
I thought I was all by myself in the house, when a strange skin touched my leg, and the surprise made me turn.
It was only an inoffensive iguana of some size, which directed to me its terrarium, where for my surprise I found another card between the plants.
This card was not burned, it was in a perfect state and I recognized the same rooster as in my picture.
Later on I already had searched carefully the kitchen, the dining room and the bath.
Then I found myself in front of the photocopier in the second floor.
By the fact that only had two cards in my possession I knew that this it was not the place to keep searching.
The cards only made me aware of how far I really was to my objective.
The burned card told me I was close, and the one with the rooster that was I far away.
It was then clear to me that I had to go directly to the work shop.

I opened the door and I entered when somebody gave a hit on the neck and I fell unconscious.
Later when I opened my eyes again I deduced that something covered my face, since my vision was little.
It felt as I was wearing some kind of mask. My hands were tied. It could not shout, and somebody was looking at me.
- Enkki Virtanen, that’s how you are called, aren`t you.
“What you did you do with my paint if I may ask you?
I could not see anything. Finally the voice removed the mask and let me answer.
It was a person wearing a deer mask.
Nest to me hundreds of paintings always the same object, deer and roosters with suit.
“Why do you always paint the same objects? Look I am journalist and I wanted to make an article on your work. TheJoker Cock has made an impression to me….”
- I was interrupted.
They are not finished yet and cannot be put on the market!  But now I will finish them and my name will be famous and known! My only work of art that I have carried out in my whole life!”
 - After a pause she continued.
- “Listen carefully. It will be called:The rooster’s ashes”.
“You are crazy let me go right now and nobody will ever know what happened.”
She put my mask on again, a rooster.
That woman wanted to assassinate me to finish her work.
But what stupidity was this. Through the holes in the mask I saw she was igniting some matches and leaving them in different places in the work shop.
She seemed to mean it.
I tried to move and to escape, but she turned to hit me again and I started to feel death getting closer to me.
When waking up again suddenly firemen, ambulance and the police appeared on the scene. Somebody seemed to have called them.
Once the fire was controlled I realized what was left of the women’s supposed work of art”: rests of my rooster mask and the mask of Harmaa Deer that was lost its brown colour and had vanished to a greyish colour.
Inside the mask was a burned card with a deer dressed like a king. With the signature of the artist.

Various weeks later, I was sitting in front of the television, when the news told a story about a crazy women who jumped into the river and never appeared again.
But the women had left an enormous “happening”, world-wide known as the rooster’s ashes of the late artist Harma Deer”.




 

domingo, 8 de enero de 2012

Història inventada sobre la casa

Les cendres de Gall
A les afores d’una ciutat, concretament en una urbanització d’un país qualsevol corrien els rumors d’una casa bastant modernitzada  a la qual vivia una dona d’uns 30, 35 anys que és dedicava al a pintura. Es deia que vivia sola apartada de la resta del món i les seves obres mai van ser exposades, encara que ella n’estava convençuda del seu futur èxit i només els seus més íntims amics van ser capaços de veure amb els seus propis ulls aquelles obres d’art.
El nom real d’aquella dona mai es va assabentar, tothom la coneixia per un estrany pseudònim: l’esperit del cérvol gris, ja que si es passejava durant la nit prop del seu habitatge és podia observar la silueta de dos grans ulls verds i fluorescents que traslluïen una cornamenta d’animal remugador. Uns deien que aquella dona perduda en el seu món, hauria comprat un tros de terra per plantar-hi una sèrie d’animalets  per així no acabar en una bogeria absoluta. Algunes veïnes dels voltants espantades deien que deuria ser alguna obra d’art incomprensible de les seves, per tal de cridar l’atenció. Però ningú es va gosar a observar-ho amb atenció. Fins el dia d’avui.
Aquesta era tota l’ informació que havia obtingut en la meva recerca. Però les coses no m’acabaven de quadrar, encara que les seves obres mai s’haguessin venut, ara mateix disposava un exemplar original a les meves mans. Se’l havien torbat en un racó i ningú sabia exactament d’eon havia a paraescut. Amb unes pinzellades fines es  llegia “harmaa Deer”,cérvol gris. Sóc en Enikki Virtanen, estudio periodisme i la afició a les subhastes d’art me les va deixar el meu tiet ja mort, farà uns 4 anys. Això és el que contesto a la majoria de gent adinerada que es pregunta: -Què fa un noi com aquest aquí?. Doncs, bé sense pensar-hi gaire vaig acabar enamorant d’aquest quadre, el dibuix és bastants simple una caricatura d’un home amb tratje d’empresari adinerat , rere la bandera americana amb un fons monòton verd Esmeralda. Però el que em va captar l’atenció va ser l’ esgarrifant carota de gall que dui el home com a cap. Senti l’intens neguit que aquella cara se’n burlava no només de mi sinó de tots els convidats d’aquella sala. A la subhasta m’havien informat que aquest quadre s’anomenava “The Joker Cock”,  el gall comodí, en aquest moment vaig comprendre que és tractava d’un joc, havia d’aconseguir més quadres de Harmaa Deer per resoldre el perquè de l’esperit.
Per tant quan em vaig disposar a agafar el cotxe i seguir les poques indicacions que m’havia donat la meva recerca, amb l’excusa de trobar-hi alguna utilitat per el meu article. Porvoo, era el poble més pròxim al seu habitatge, era uns 50km de la capital,[....],més tard era davant la suposada casa, verdaderament era tant moderna com havia llegit, parets de pedra grisa i fusta, i algunes plantes, la típica casa unifamiliar, sense cap misteri. Encara que es veia massa abandonada no pas per la casa en si, sinó durant el dia semblava una casa deshabitada. De seguida vaig  reconèixer el petit taller on la suposada dona boja dels cérvols treballava en les seves obres malèvoles, com la que duia sota el braç. Per ser educat preferia picar a la porta i presentar-me com un interessat coneixedor d’art, que per casualitat havia sentit a parlar de les seves obres. Només em caldria una petita entrevista, unes fotografies per entendre-ho tot.
Ningú m’obria, però donant-li unes voltes al pany vaig aconseguir entrar sense problemes. No va caldre encendre llums ja que al fons es veia les dues portes de fusta dura que donaven al saló la claró era suficient per veure-hi. El passadís era ple d’armaris on no hi havia res més que centenars de sabates. Vaig entrar a la porta més pròxima a la meva esquerra, semblava un rebost amb una col·lecció de nines articulables d’èpoques passades, totes elles devien pertànyer a la mateixa col·lecció, mentre em passejava en vaig veure una que em va sorprendre, tenia els ulls buits,però fixant-s’hi bé tenia alguna cosa al seu interior. Traient-li el cap vaig descobrir una carta cremada amb un cérvol.
Deuen haver-hi més cartes tirades per la casa,i vaig seguir buscant, la meva recerca no va tindre fortuna fins arribar al saló, pensava que seria sol a la casa, quan una pell entranya em va tocar la cama, i l’espant em va fer girar. No era res mes que una inofensiva iguana d’un metre i pocs, que em va dirigir fins el seu terrari, on per la meva sorpresa vaig trobar un altre carta entre les plantes. Aquest cop la carta no era cremada, sinó estava en un perfecte estat i n’hi veia el mateix gall que en el meu quadre. Més tard ja havia rebuscat la cuina, el menjador i el bany. Ara em trobava davant la fotocopiadora del segon pis. En cara que només disposava de dues cartes en el meu poder sabia que aquest no era el lloc on havia de buscar. Les cartes només m’indicaven la distancia a la que jo era de l’objectiu. La cremada deia que hi era a prop, i la del gall empipador que n’estava lluny. El més clar era anar directament al taller.
Vaig obrir la porta i vaig entrar dins quan algú em va donar un cop a la nuca i caigué inconscient. Més tard obrint els ulls vaig deduir que alguna cosa em tapava la cara, ja que la meva visió era escassa. M’haurien posat alguna espècie de mascara. Les meves mans eren lligades. No podia cridar, i algú m’observava.-Enkki Virtanen, així es com et dius no?.Què feies amb el meu quadre és pot saber?.-Jo no veia res, la veu em va treure la mascara i em va deixar contestar. Era una persona amb una mascara de cérvol. I al meu voltant centenars de pintures sempre el mateix, cérvols i galls amb tratje. –Perquè sempre pinta els mateixos quadres? Miri sóc periodista i volia fer un reportatge sobre les seves obres,”The  Jocker Cock” m’ha impressionat....-em va interrompre.-Aquest quadres no estan acabats no haurien de sortir al mercat encara!No hi entendràs mai el sentit....encara. Però ara l’acabaré i el meu nom serà famós i conegut! Per la meva única obra que duré a terme en la meva vida!- va fer una pausa i va seguir.- Escoltem bé el que et diré ara. És titularà:”Les cendres de gall!”.-Vostè esta boja, deixi’m anar ara mateix i ningú sabrà mai el que ha passat.- Em va ficar la mascara de nou era un gall. Aquella dona em volia assassinar per acabar la seva obra?!. Però quina ximpleria era aquesta. Pels forats de la mascara veia com encenia  mistols i els anava disposant en diferents llocs del taller. Ho deia de veritat. Vaig intentar mourem per escapar,però em va tornar a donar un clatellot i ja veia la mort devant meu. Al despertar de nou hi eren els bombers,l’ambulància i la policia que havia trucat un veï. Més tard quan el foc era apagat vaig veure el que quedava de la seva suposada “obra d’art” Hi havia restes de la meva mascara de gall i la mascara de Harmaa Deer que havia perdut el seu color marró i havia passat a un color grisenc. Dins hi havia una carta cremada amb un cérvol vestit de rei. Amb la firma de l’artista.
Varies setmanes més tard seia davant  la televisió on  parlaven d’una boja que es va tirar al riu i no va aparèixer mai. Però havent deixat un enorme espectacle d’un “hapening” mundialment conegut per “Les cendres de gall” de la difunta artista “Harma Deer”.


domingo, 18 de diciembre de 2011

Text de l'habitatge ideal

Procés creatiu del habitatge.

El meu habitatge  ideal seria destinat a la meva vida com a pintora, ja que disposaria un taller, prop d’una urbanització amb una ciutat propera la qual no es necessitaria un cotxe per desplaçar-se, per tal de tenir  sempre tot els materials tant com domèstic per la casa com materials per el taller al abast el més ràpid possible. La casa seria ràpida de trobar ja que la  façana del alçat seria fet completament de parts de pedra de granit grisenques i rajoles de fusta que s’alternarien entre elles. La casa seria completament conservada en un estil modern, amb dues plantes. I un gran espai verd del jardí. El seu interior tindria molt espai d’emmagatzematge, i conservaria molta lluminositat. El primer pis tindria un rebost per emmagatzemar, un bany petit vinculat amb el saló, amb una  cuina amb molt espai per treballar ja que tinc gran interès en la gastronomia tindria un disseny minimalista metàl·lic,  un gran saló amb espai suficient per un terrari  d’iguana de grans dimensions. La segona planta estarien les habitacions, la meva  i la dels invitats amb els  el mobiliari mínim, el passadís adoptaria  la funció d’oficina i disposaria d’una fotocopiadora, el bany esta col·locat de tal forma que dona al passadís. El  segon pis també disposaria una amplia Terrassa. Com abans dit el taller disposaria tot el material necessari per a la pintura i constaria d’una sola planta.

domingo, 11 de diciembre de 2011

Ressenyes dels ballets russos

Ressenya
“Els ballets russos de Diaghilev, 1909/1929”
El autor i principal creador dels ballets russos va se el compositor Serge Pavolvich Diaghilev nascut el 1872, mort al 1929, va ser el principal exportador dels ballets russos a Paris durant el segle 20. Va constar amb els ballarins més famosos en l’historia del ballet que havien estat formats a San Petersburg. Destacant a Marius Petripa o Lev Ivanov interpretant un dels majors clàssics conegut om “La bella dorment” el 1890, “el Trencanous” el 1892 i “El llac del cignes” el 1894.
Diaghilkev desprès d’haver viscut la primera guerra Mundia, i les revolució Russa, va traslladar els seus coneixements teatrals a la capital de dansa Europea més famosa, situada a París, durant el 1830-1840. A París era freqüent les representacions  de peces romàntiques com “La sílfide” el 1832. A Itàlia les representacions eren virtusustes i operístiques, com “Gilselle” el 1841. Però la dansa russa va portar noves influències desconegudes.Com els nous estils de dansa el “art noveau”, la cultura russa els teatres de joguina britànics, i la música tradicional. Entre tot això va surgir el vestuari com a nova influencia. El desenvolupament de les sabatilles de punta, i el tutú. La primera obra es va estrenar el 19 de maig del 1909 el “Timde de Neptú”.
Diaghilev també va treballar amb altres coreògrafs famosos com Vaslav Nijinski nascut el 1889, mort el 1950, va participar a varies produccions, i va debutar amb la clàssica historia russa “La baitike Lopokova.

“Ballets Russos a Espanya”
A les ciutats espanyoles els ballets russos es van establir durant  la guerra del 1914, això va fer impossible les actuacions fins passada la guerra el 1918. La bina acollida dels artistes russos per par de Alfons XIII, va suposar la formació d’un grup d’artistes espanyols els quals treballaven per els ballets de Diaghilev. Podem destacar a Josep Maria Sert, Juan Gris, Joan Miró, Pere Pruna i Pablo Picasso. Els quals dissenyaven cartells i creaven peces del vestuari.





Ressenya de l’obra.
 

Cartell per la temporada dels ballets russos de maig a Juny del 1909 el el teatre Chârtellet, París. Va ser dibuixada per Valentin Serov. Valentin serov va ser un prodigiós pintor rus del impressionisme, fill de compositors musicals, les seves obres destacaven por molta lluminositat i solia pintar retrats. Les Sípides va ser escollida per anunciar  la primer representació a París, mostrava a la ballarina protagonista Anna Pablova en un vestit típic del ballet. Va ser exposat del 1865 fins 1911. És tracta d’un esboç fet a carbonet de pastel sobre una litografia a color, la figura de la dona és resalta amb carbonet negre metre els contorns del vestit estan esboçats en pastels de colors clars de blanc a rosat groguenc .Aquests li donen lluminositat a la figura de la dona. Està compost per dues telers que parteix l’ imatge en dues parts.

martes, 29 de noviembre de 2011

Fotomuntatge de la façana

El següent fotomontatge representa la esta composta per  la  gata de l'insitut Bellera amb un arc de Sant Martí. L'edifici és pintat de colors viloletas i rosa.