Text de l'habitatge ideal

Procés creatiu del habitatge.

El meu habitatge  ideal seria destinat a la meva vida com a pintora, ja que disposaria un taller, prop d’una urbanització amb una ciutat propera la qual no es necessitaria un cotxe per desplaçar-se, per tal de tenir  sempre tot els materials tant com domèstic per la casa com materials per el taller al abast el més ràpid possible. La casa seria ràpida de trobar ja que la  façana del alçat seria fet completament de parts de pedra de granit grisenques i rajoles de fusta que s’alternarien entre elles. La casa seria completament conservada en un estil modern, amb dues plantes. I un gran espai verd del jardí. El seu interior tindria molt espai d’emmagatzematge, i conservaria molta lluminositat. El primer pis tindria un rebost per emmagatzemar, un bany petit vinculat amb el saló, amb una  cuina amb molt espai per treballar ja que tinc gran interès en la gastronomia tindria un disseny minimalista metàl·lic,  un gran saló amb espai suficient per un terrari  d’iguana de grans dimensions. La segona planta estarien les habitacions, la meva  i la dels invitats amb els  el mobiliari mínim, el passadís adoptaria  la funció d’oficina i disposaria d’una fotocopiadora, el bany esta col·locat de tal forma que dona al passadís. El  segon pis també disposaria una amplia Terrassa. Com abans dit el taller disposaria tot el material necessari per a la pintura i constaria d’una sola planta.

Ressenyes dels ballets russos

Ressenya

“Els ballets russos de Diaghilev, 1909/1929”

El autor i principal creador dels ballets russos va se el compositor Serge Pavolvich Diaghilev nascut el 1872, mort al 1929, va ser el principal exportador dels ballets russos a Paris durant el segle 20. Va constar amb els ballarins més famosos en l’historia del ballet que havien estat formats a San Petersburg. Destacant a Marius Petripa o Lev Ivanov interpretant un dels majors clàssics conegut om “La bella dorment” el 1890, “el Trencanous” el 1892 i “El llac del cignes” el 1894.

Diaghilkev desprès d’haver viscut la primera guerra Mundia, i les revolució Russa, va traslladar els seus coneixements teatrals a la capital de dansa Europea més famosa, situada a París, durant el 1830-1840. A París era freqüent les representacions  de peces romàntiques com “La sílfide” el 1832. A Itàlia les representacions eren virtusustes i operístiques, com “Gilselle” el 1841. Però la dansa russa va portar noves influències desconegudes.Com els nous estils de dansa el “art noveau”, la cultura russa els teatres de joguina britànics, i la música tradicional. Entre tot això va surgir el vestuari com a nova influencia. El desenvolupament de les sabatilles de punta, i el tutú. La primera obra es va estrenar el 19 de maig del 1909 el “Timde de Neptú”.

Diaghilev també va treballar amb altres coreògrafs famosos com Vaslav Nijinski nascut el 1889, mort el 1950, va participar a varies produccions, i va debutar amb la clàssica historia russa “La baitike Lopokova.

“Ballets Russos a Espanya”

A les ciutats espanyoles els ballets russos es van establir durant  la guerra del 1914, això va fer impossible les actuacions fins passada la guerra el 1918. La bina acollida dels artistes russos per par de Alfons XIII, va suposar la formació d’un grup d’artistes espanyols els quals treballaven per els ballets de Diaghilev. Podem destacar a Josep Maria Sert, Juan Gris, Joan Miró, Pere Pruna i Pablo Picasso. Els quals dissenyaven cartells i creaven peces del vestuari.

Ressenya de l’obra.

 

Cartell per la temporada dels ballets russos de maig a Juny del 1909 el el teatre Chârtellet, París. Va ser dibuixada per Valentin Serov. Valentin serov va ser un prodigiós pintor rus del impressionisme, fill de compositors musicals, les seves obres destacaven por molta lluminositat i solia pintar retrats. Les Sípides va ser escollida per anunciar  la primer representació a París, mostrava a la ballarina protagonista Anna Pablova en un vestit típic del ballet. Va ser exposat del 1865 fins 1911. És tracta d’un esboç fet a carbonet de pastel sobre una litografia a color, la figura de la dona és resalta amb carbonet negre metre els contorns del vestit estan esboçats en pastels de colors clars de blanc a rosat groguenc .Aquests li donen lluminositat a la figura de la dona. Està compost per dues telers que parteix l’ imatge en dues parts.